Aquest és un text que m'hagués agradat publicar el 12 d'Octubre, aprofitant la polèmica sobre la presència de grupuscles d'extrema dreta a Barcelona i Tarragona. En tot cas no l'he acabat fins avui, i es tracta tant sols d'un esbós amb l'objectiu de compartir tant preguntes, com respostes i generar debat amb tots els qui us apropeu al bloc. En breu prepararé un segón article sobre el mateix tema, peró pendré per costum no actualitzar fins que un tema hagi estat prou debatut. Passem doncs al objecte.
El feixisme -en el sentit ampli de la paraula que després veurem- naix i es desenvolupa en un context de crisis econòmica. El nacionalsocialisme de Hitler, creix partint d'un nucli molt reduït en una Alemanya amb l'orgull ferit després de la derrota de la primer guerra mundial. En el context actual de crisis, on trobem petits grupúscles fortament ideologitzats preparats per assassinar, atacar centres socials o apallissar individus molestos, hem de procurar doncs, fer els anàlisis pertinents, entenent que la crisi pot fer augmentar exponencialment l'actuació d'aquests grupúscles en un moment determinat. No es tracta tant de posar la por com a fonament, sinó entendre el perill com a tal atenent a allò que l'experiència històrica ens aporta.
El terme feixisme prové de l'italià fascio, i près en el seu sentit més restrictiu només serviría per a referir-se al règim italià. No obstant, ja des de la formació del règim de Mussolini, el terme s'estengué i fou usat també per a denominar el règim nacionalsocialista a Alemanya i el franquista a l'Estat Espanyol, nutrits ambtres d'un nacionalisme pròpi en conjunció amb una ideologia ultradretana que no dubtaba a usar la demagògia socialista per als seus fins. No s'ens ha d'escapar que en tot rigor històric trobem diferències en els diferents règims tant pel que fa a les capes socials de les que es nutreixen -com ens indica Lev Trotskij en el seu pamflet „FASCISM, What It Is and How To Fight It“- com pel que fa el presumpte fonament del pròpi nacionalisme, que a Itàlia serà l'Estat, a Alemanya la raça i al Estat Espanyol l'ultracatolicisme.
La pregunta que ací hem faig, és si és possible trobar una sèrie d'elements que situin en el mateix sac aquests règims, en altres paraules, si és materialment justificable que s'adjectivi ambtres règims com a feixistes, amb l'objectiu de trobar fonament al ús popular de la paraula feixista, tenint en compte tota una sèrie d'elements que guarden relació tant materialment com històricament.
Així a primera vista n'hi ha tres: militarisme, és a dir, un exèrcit basat en la jerarquia com a element per a administrar la por i mantenir el poder, es tracta d'un element eminentment material. Segon, interclassisme, és a dir, la col·laboració entre persones de diverses classes en la consecució dels objectius polítics del pròpi moviment feixista, amb les conseqüències que això té per a la possibilitat de pensar en objectius polítics pròpis per al proletariat. En aquest sentit, el de llevar-li al proletariat els objectius que fóren obvis que defensés en quant als seus interesos, podem trobar també l'element material. I tercer, ultranacionalisme identitari, el qual té obviament característiques pròpies, peró sempre una mateixa funció social de caràcter propagandístic.
Si es pogués demostrar que aquests tres elements comparteixen funció social en els tres i altres règims que han estat anomenats feixistes, tindríem un definició completament coherent dintre d'una lògica històrica basada en allò material. Al referir-nos a funcions materials i històriques, tindríem també la possibilitat d'anomenar feixistes a hipotètics règims o governs que no s'autodefinissin com a feixistes i àdhuc se n'autoproclamèssin contraris però complíssin en tot rigor aquests tres trets i per tant al tenir funcions anàlogues a les d'un règim feixista, s'els pogués titllar de tals.
I aquí arriba el debat que proposo. És lícit considerar ambtres règims feixistes? Interessa en el pla polític aquest ús ampli de la paraula feixisme? o fóra més interessant l'ús per a cada règim de la seva etiqueta pròpia? I quin rol ha de jugar en tot això -si n'hagués de jugar algún- el punt de vista de la totalitat, o el foment d'aquest punt de vista ja sia en tant que totalitarisme o en tant que visió de col·lectiu?
Crec que la última pregunta és de les que més ens han de traure la son.
15 comentaris:
vINGA, ARRENCA EL BATISCAFO!
jo faig un comentari d'estil: la lletra blanca en fons negre es fa incòmoda de llegir. sona ranci pero ho habia de dir.
Sobre el fascio també seria interessant mencionar el fet que aquest moviments a vegades sorgeixen com a negació absoluta d'un estatus concret existent. Per exemple, per que hi ha feixistes a Catalunya?? es potser per portar la contrària al Nacionalisme Català, sovint vinculat a les esquerres? o es que realment els feixistes de casa nostra creuen en una altre via?
no se, es una parra rara...
No ho sé lo de la lletra, jo pensava que era millor fosc per la vista. Però potser tens raó tú. També és pot debatre el color del bloc si algú en sap d'òptica XD.
És totalment cert que el fascio (com el nacionalsocialisme o el franquisme) sorgeixen com a negació del existent, com és cert que això no nega l'existent en sí, perqué les armes i la força no són cap argument per negar cap idea en general, tot i que, encara que sigui una veritat lletja i incòmode, les armes poden coaccionar i atacar a les idees mateixes.
Feixistes pròpiament crec que n'hi ha pocs, però obviament, la gent que milita a grups que no anomenaré peró els pots buscar per Internet, està clar que creuen en el feixisme i obviament no van en broma. Al youtube podràs trobar discursos dels seus.
Per altre banda crec que falta clarificar en el teu comentari que entens per feixisme. Al text exposo dos conceptes diferents de feixisme, i aquí n'exposaré un tercer.
Hi ha un tercer ús de la paraula feixista que no he esmentat en el text, que a Catalunya és molt popular i que consisteix a aplicar-lo com a insult a gent que no sería en rigor feixista però tindría trets que ens recorden a ells. Aquest tercer ús és símptoma d'una victòria espiritual, però pot ser que ens hagi portat a una generació a frivolitzar sobre què és el "feixisme". En el meu text he evitat aquest tercer concepte de feixisme.
Al meu entendre aquest tracta més d'una febre repentina amb les tres característiques que proposo al text -són discutibles-, i aquestes febres venen sempre en temps de crisis i misèria, on es poden formar caldos de cultiu perillosos.
D'aquí que consideri oportú començar a tractar el tema, doncs els regidors de la Plataforma per Catalunya que sortiren elegits a les últimes eleccions municipals són un avís d'una febrada que es pot disparar en cas que la crisis arruni families -i passarà. No vull ser apocalíptic, ja ho he dit al text, no es tracta de posar la por com a fonament d'una determinada política, sinó de prendre consciència de la pròpia realitat.
Trobo interessant decidir què SI i que NO entenem per feixista, doncs els feixistes del futur no es diràn feixistes a si mateixos perqué són unes sigles massa gastades.
Caldrà estar atent.
Gràcies pel comentari, no és cap parra rara.
(Vaya rollacu t'he fotut).
Vayamos por partes... ¿acaso usted no cree que también el comunismo se populariza en épocas de miseria?
Crec que seria una possibilitat, de separar o etiquetar cada sistema o règim polític pel que porta; en part sí, depenent de punts claus que els caracteritzen; tot i voler aconseguir el mateix mal de maneres diferents. Els tres ternien punts comuns, com la política militar, l'autarquia, eliminar les cultures minoritàries o aprofitar-se del socialisme per als seus interessos. Fins i tot, el Franco li interessava recuperar el totalitarisme i el catolicisme tradicional del segle XVIII.
En canvi Hitler, era ateu i el que li interessava era la raça ària, s'inspirava amb els romàntics i existencialistes, com Nietzche o Wagner, però la religió la ficava en segon lloc.
Mussolini s'inspirava amb l'imperi romà.
Seria, en part relatiu; ja que hi ha inspiracions diferents, però tenien punts comuns.
Però la política exterior, el feixisme i el nazisme s'assemblen més, pel que fa l'expansió a altres territoris.
companys he trobat a molt interessant aquest incipient debat sobre el feixisme encara que m'agradaria realitzar algund matissos...
el nacionalisme, la perspectiva nacional de les coses és l'element principal dins el que podriem anomenar feixisme ja que a banda de l'efexcte propagandístic el nacionalisme prové al feixisme de mecanismes per enfortir la cohesió social...per les bones o per les dolentes...
el nacionalisme, provoca els dos altres que procesos que es comentaven: el nacionalismes provoca l'expansió militarista; i, per descomptat el nacionalisme desvirtua el proletariat com a classe dialècticament lluitadora al llarg d'aquesta època...
crec que pel que al militarisme hauriem d'afegir el paramilitarisme com ma característica essencial dels règims feixistes: pensem en les SS, les unitats de falange a la guerra o la postguerra, la NKDV i totes les altres policies polítiques secretes i milicies polítiques...
el militarisme estructura únicament el poder de l'exércit de forma real; el paramilitarisme realitza una important funció de control i repressió social (un altre element constitutiu dels règims feixistes...
d'altra banda, crec tam´bé que hauriem de utilitzar el tèreme totalitari....feixisme és el règim pròpi concret d'itàlia ens una anys concrets de la seva història com a estat; mentre que totalitari seria una tipologia d'estat amb unes característiques...
salut!
Primer agraïr a tothom la participació i animar a fer-ho els que encara no ho heu fet.
al buenvino. No sé qui ets. Et diria que sí i ja sospito per on vas. En tot cas demanar-te que aixó ho debatam en un altre post. El tema que proposes, sens dubte és interessant i necessàri que sigui debatut (no sols possible), però aquí el debat girava entorn del concepte de feixisme.
al Joan del Cabasset. gràcies per l'aportació. tot i que t'he de corregir lo de nietszsche i wagner. l'únic existencialista que conec (Sartre, francés) era estalinista, tot i que és un compromís que no es desprén directament de la seva filosofia, ell entenía que s'havia de recolzar la URSS. Pel que fa Nietzsche és possible que l'utilitzéssin els nazis, però en realitat, tothom qui vulgui el pot haver utilitzat. Sobre si és romàntic ja no sabría que dir-te, perqué davant de tot, Nietzsche és un inclassificable.
Wagner ja és més possible que l'utilitzéssin, perqué era fundador del nacionalisme alemany (fet que nietzsche li va retreure).
Jon, et respondré amb preguntes. En el teu text, és possible subtituir "perspectiva nacional" per "perspectiva estatal"? Com hem vist, aquestes diferents manifestacions patriòtiques, es recolzen (o pretenen recolzar-se en el poder estatal). El tema del nacionalisme certament també és controvertit. També podem dedicar-hi un post per parlar-ne, però entendria que és un element més dels sistemes feixistes europeus del s.XX, que no necessàriament juga el mateix rol en un altre context.
Estic d'acord amb lo de totalitari. No hi havia pensat, i és un altre tema interessant a parlar.
Tornant al inici d'aquest post que ara faig, hi ha tota una sèrie de caràcteristiques que podriem estar temptats d'encolomar al que han volgut ser "dictadures revolucionaries del proletariat". Obviament haurem d'ocupar-nos d'aquest tema, doncs és important ser autocrític i no repetir errors del passat.
No obstant volia saber que en penseu del ús ampli del concepte de feixisme que proposo al text. (feixisme = militarisme + interclassisme + nacionalisme identitari + totalitarisme + autarquia + demagogia socialista). Afegeixo a la suma de la definició de feixisme la proposta del Jon i de'n Joanet del Cabàs.
Ara us animo a pensar com ho feia al post: quins d'aquests elements són prescindibles. Quant comença i deixa de ser un règim feixista, quin ús ens interessa fer-ne tant per evitar els desajustos del capital com el creixement de l'extrema dreta. En altres paraules, atenent a una determinada responsabilitat política, quins elements traiem i posem a la definició de feixisme, doncs acotar-lo massa ens deixaría qualificant de feixisme només als italians, i fer-ne un ús excessiu (com explico en l'anterior comentari) ens porta a frivolitzar-lo.
Diguéssim que busco un terme mig d'aquest perqué respongui al ús de feixisme que es va popularitzar ja en aquella època i que qualificava a tota una sèrie de règims que es van aprofitar de la classe obrera.
Ei hola! Benvingut al món dels blocs :D! Perdona per arribar tan tard al submarí. Ultimament he estat ocupadíssim...
Bé, m'agrada com has tratat el tema, és un anàlisi interessant. Pel que fa al primer punt jo diria que molt maldades haurien d'anar perquè en aquesta època -i societat catalana- en què vivim, hi hagués cap ressorgiment de tendències feixistes que poguéssin tenir rellevància històrica, perquè es disparéssin les accions feixistes caldria primer una base de caps buits i avorrits que fossin terra fèrtil de cultiu, i que per sort, gràcies a l'alfabetisme i als efectes del consumisme en massa, s'estan erradicant tant l'avorriment com els caps buits (estan plens dels productes de consum: ocupats)
La meva manera d'entendre el feixisme és la menys restrictiva, vull dir que l'entenc com a una actitud intol·lerant respecte dels altres, com un menyspreu de la dignitat. Per tant, tan un fonamentalista religiós, com un masclista, com qualsevol actitut paternalista que justificat imposar el que es creu millor pels altres és, per mi, de caire feixista. Per pensar així em remonto a l'essència del concepte del feixisme. Crec que has copçat molt bé les característiques dels règims feixistes, i que la causa de tenir regims militars (força, maquinària de la por) i propaganda d'informacions tan demagògiques (força per dominar masses a través de tàctiques i tècniques sofístiques) és precisament aquesta essència de voluntat de poder sobre els altres, i aquesta és l'actitud feixista contra la que hauriem de lluitar si volem un món més digne. Per això crec que sí que és bo utilitxar el terme de feixisme en tant que actitut coercitiva. Puc afirmar amb rotunditat que l'estat espanyol (per la seva constitució) és feixista. Igual que els homes lliures, els col·lectius també tenen drets, donat que són persones unides. Amb aquest ús ampli del terme podem equiparar qualsevol règim dictatorial amb qualsevol règim amb actituds pretencioses de poder sobre la gent. El que és interessant, també, és el tema d'etiquetes pròpies, jo les donaria sobreposant-les al feixisme. P.ex: feixisme expansionista, feixisme propagandístic, feixisme classista, feixisme sexista. Però que quedi clar sempre que el comú és l'essència fatxa. A la darrera pregunta, diria que ha de jugar el mateix paper, si un col·lectiu mostra la seva voluntat de domini sobre persones o col·lectiu l'ús ha de ser el mateix.
Déu n'hi dó, potser m'he enrrabassat massa xD!
Apa, salut i endavant!
Bones Efrem! Finalment et contesto.
Bé, jo no crec que els nacionalsocialistes fóssin cap buits, és a dir, aquestes coses no succeeixen repentinament perqué en un país determinat de cop hi volta neixi una generació de caps buits. No és l'alfabetització l'única eina tampoc que permeti a aquests grups expandir-se, encara que aixó influeix. Una crisis econòmica pot ser usada pel feixisme, per exemple, per posar la gent en contra de la immigració (sobren els exemples de grups d'extrema dreta o que inclús diuen ser de centre que han usat aquestes pors amb relatiu èxit als llocs on tenen presència).
Pel que fa a l'ús del terme feixisme estic d'acord en tu, sóc també partidari de l'ús menys restrictiu, però tenint en compte que aquí en el debat n'hem presentat un 3r significat, el banal. El feixisme creix i es desenvolupa en unes determinades circumstàncies històriques i amb unes determinades conseqüències pel que fa a llibertats polítiques i econòmiques.
Bé, sí que tindria algunes objeccions respecte el que entens per feixista. No qualsevol actitud coercitiva és feixista. Per exemple un treballador explotat pot fer piquets a la fàbrica per defensar-se de la insolidaritat dels esquirols.
Ja està bé que t'enrollis.
A veure si hem tornen els apunts d'Adorno i conjuntament amb un text del mateix autor que estic buscant puc fer un segón article d'apunts sobre el feixisme.
Salut!
Els que estaven a dalt de tot del nacionalsocialisme eren psicòpates (directament xD), i el poble crec que va ser enganyat i utilitzat, com molt bé n'agafes exemple d'enllaç amb el que passa amb eixos partits i la immigració. El poble no vota les atrocitats, volia dir que seria impossible barbaritats grans després de l'exemple històric dels camps, ara, tens raó que hi ha risc de que s'escampin actituds feixistes amb la immigració en temps de crisi, i hem de lluitar contra això.
Pel que fa al tema de l'actitud coercitiva i les lluites d'alliberament, m'he expressat malament, volia dir que és bo utilitzar el terme F en tant que actitud coeritiva PERÒ tenint sempre present el fons de la qüestió. l'actitud del que es vol alliberar no pot ser considerada feixista, encara que foti als esquirols, ja que es tracta d'una lluita justament d'un col·lectiu contra un altre que sí que és feixista -per voluntat de poder-. És clar que en una lluita hi ha agressions i pèrdues, però el fons de la lluita és el que ens ha de dir quines actituds són feixistes i quines no.
Per cert, també és ben interessant el debat "d'on posem la línia", és a dir fins a quin punt és ètic (des de la perspectiva de la dignitat dels homes) imposar segons quines coses per tal d'assolir objectius antifeixistes d'alliberament, és a dir, fins a quin punt en la nostra lluita (en la batalla, guerra o com n'hi vulguem dir, ja ens entenem) no ens tornem feixistes, és el vell debat de l'on posem la línia, jo em pregunto què és el més correcte. En el cas dels estudiants i dels obrers tinc clar que ens trobem en una situació on uns quants s'adonen de quelcom que els altres no, i per tant se senten amb el deure de prendre partit, responsabilitat. I han de decidir fer vaga, p.exemple.
Però on és la línia? Pots vetar a un al·lumne anar a classe durant un dia, durant una setmana. Però i si així no fas res? Hi ha la llei per delimitar els drets, d'acord, però sabem que la llei no sempre és justa i que molts cops va en contra de la lluita antifeixista i pel progrés social. Aleshores, què s'ha de fer? Em ve al cap l'opinió pública majoritària en contra d'ETA, per exemple, ells tracen la línia una mica per sobre del que és habitual, i els islamistes la posen força per sobre. El feixisme, doncs, en quin punt de la batalla comença? Perquè estem d'acord en que el que mata a innocents per la seva causa és feixista. Corte Inglés, sí culpa de la policia també, però coi allà la lluita es va convertir en feixisme perquè els morts no eren enemic. On és el punt que ens diu fins on podem ficar-nos en la vida dels altres en vistes a la lluita antifeixista? Al progrés social. La meva proposta és que la línia es traci sempre allà on no es provocarà irritació dels que no estan ni a un bàndol ni a l'altre.
Em sembla que m'he tornar a emocionar escribint massa.
Bé, esperem el segon volum de reflexions sobre el feixisme. Salut!
Penso que l'ideal seria poder anomenar cada cosa pel seu nom, però en això el sistema és hàbil, ràpid i llest... s'apropia de les paraules amb sentit, com ara democràcia i s'arrenglera dins l'imaginari ideològic procedent de l'esquerra. Així veiem coses tant incongruents com què el PP i el PSOE titllin de feixistes persone si col.lectius que estan a les antípodes del feixisme.
Embolica que fa fort.
Si em permeteu diré la meva petita aportació d'inexpert. Bé, més que res dir que el text és molt interessant, però sempre he cregut q s'hauria de plantejar d'una altra manera: no es tracta de feixista o antifeixista, es tracta de totalitari i demòcrata, i dins d'aquestes categories és obvi que hi ha graus i q molts pocs grups polítics són totalment totalitaris (per sort) o totalment demòcrates (q ja ens aniria bé....).
Salut!
Adrià
Bé gent, agraïr-vos i comentar les intervencions.
Al final no he pogut fer el nou text degut a manca de text i d'uns apunts que necessito indispensablement per a fer el "Apunt sobre el feixisme #2".
Bé, tant l'Efrem com l'Adrià toquen un punt clau amb els seus comentaris. N'Efrem parla de la "imposició" i n'Adrià treu importància al nostre debat demanant que ens centressim en l'eix "totalitarisme-demòcracia". Precisament per les circumstàncies que hem viscut, poques coses repugnen tant al nostre estòmag com la "imposició" o el "capitalisme": la solució al repartiment de poder de cara a donar llibertat als individus la coneixem tots, s'en diu democràcia. Però immediatament apareixen tota una sèrie de "peròs" que ens haurien de fer pensar fins a quin punt la nostre democràcia és "el poder del poble" fins a quin punt anar a posar una papereta cada 4 anys no és altre cosa que seguir alimentant el mateix sistema que garanteix les "imposicions" que són pròpies de tota societat capitalista. En tot cas, aquest és un altre tema que m'agradaria tractar quant parlem de marxisme (i tingueu ben segur que publicaré textos sobre el tema).
Crec que hem tenir en compte el comentari d'en Tondo i tenir clar que en qualsevol conflicte, el poder sempre crea el seu propi llenguatge per tal d'apropiarse-l bloquejant la comprensió del ciutadà, i és que en democràcia poques coses fan tanta por als polítics com un debat i diàleg social obert amb agents.
Que en penseu del ús que podem fer de la paraula feixista?
Salut a tothom!
Sobre l'ús de la paraula... cal recontextualitzar-la doncs a l'estar en boca de tothom (Aznar mateix es definia contrari al feixisme, equiparant-lo al comunisme) ha perdut contingut.
Others just like YOU,
who have been searching for
home based business opportunities,
have quietly been making it big on their own with STARSCAPES.
$100, $200, $500, daily
and up to $1000, $1500 daily and more,
working from home!
individual health insurance Indiana
business opportunity
Publica un comentari a l'entrada